top of page

CÀNCER

QUÈ ÉS EL CÀNCER?

Tots tenim algun familiar, amic o conegut que ha patit un càncer i és que el càncer és la segona causa de mort al món i en països desenvolupats com els Estats Units afecta a una de cada tres persones. 

 

Tots estem compostos de bilions de cèl·lules que al llarg de les nostres vides creixen i es reprodueixen segons els correspongui. El càncer és ocasionat per uns canvis anomenats mutacions dins l'ADN de les cèl·lules. Les cèl·lules que formen part d’un organisme pluricel·lular estan organitzades en teixits que constitueixen els òrgans, tots funcionen en concordancia i de forma organitzada. Per tant, hi ha uns controls i limitacions que regulen la divisió cel·lular, el seu grau de diferenciació, i fins i tot, la mort programada de la cèl·lula. L'ADN que hi ha en una cèl·lula conté un gran nombre de gens amb les instruccions de les funcions de les cèl·lules a realitzar, el seu creixement i la seva divisió. Els errors a les instruccions, les mutacions, poden provocar que la cèl·lula aturi la seva funció normal i es converteixi en una cèl·lula cancerosa. De fet, n’hi ha prou amb una cèl·lula desprogramada per originar una massa de cèl·lules anomenada tumor.

 

La major part de les cèl·lules del cos es reprodueixen per mitosi. La durada d’aquest cicle és variable segons el tipus de teixit, pot durar entre unes hores en les cèl·lules de la mucosa intestinal, un o dos cops a l’any en les del fetge o tota la vida de l’organisme en neurones. Cal que la freqüència de reproducció cel·lular sigui major o igual al ritme de mort cel·lular i per tant, és molt important mantenir un equilibri (els humans generem uns 2 milions de cèl·lules per segon per mantenir aquesta estabilitat). La mort d’una cèl·lula s'esdevé per autòlisi dels lisosomes cel·lulars, està programada en els gens i marcada en l’ADN. Però, si una cèl·lula té alguna malaltia o algun problema que li impedeix dur a terme la seva funció vital es destrueix abans de temps. Aquesta mort s’anomena apoptosi. El problema del càncer és que encara que les cèl·lules estiguin malmeses, aquestes eviten l’apoptosi i continuen multiplicant-se de manera descontrolada. 

 

Sovint, les cèl·lules canceroses poden separar-se de la massa original de cèl·lules i viatjar a través de la sang i sistemes limfàtics, fins a allotjar-se en altres òrgans on es poden reproduir de manera descontrolada. Llavors, quan les cèl·lules canceroses surten d'una àrea per créixer en una altra s’anomena propagació metàstasi. Per exemple, si les cèl·lules del càncer de mama s'estenen a un os, això significa que l'individu té càncer de mama metastàtic als ossos.

 

Qualsevol cosa que pugui provocar que una cèl·lula normal del cos es desenvolupi de manera anormal pot causar càncer. Algunes de les seves causes segueixen sent desconegudes mentre que altres tenen a veure amb el medi ambient, l'estil de vida o simplement per questions genètiques. En la majoria de casos de càncer deriva d’una combinació d’alguns d’aquests factors. Per a moltes persones els resultats poden ser exitoso sent molt important la seva detecció precoç.

 

De manera molt resumida, el càncer és el creixement incontrolat de cèl·lules anormal en qualsevol part del cos i afecta a un elevat percentatge de la població.

Untitled.png

TIPUS DE CÀNCER

Els carcinomes, els més comuns, sorgeixen de les cèl·lules que cobreixen el cos extern i intern superfícies, representen entre el 80% i el 90% del casos. Alguns exemples en són el càncer de pulmó,  de pit i de còlon.

 

Els sarcomes sorgeixen de cèl·lules que es troben al teixits de suport del cos com ara ossos, cartílags, greix, teixit conjuntiu i múscul.

 

Els limfomes creixen als ganglis limfàtics i teixits del sistema immunitari del cos.

 

Les leucèmies són càncers de les cèl·lules sanguínies immadures que creixen a la medul·la òssia i tendeixen a acumular-s'hi gran nombre al torrent sanguini.

PROVES DE DIAGNÒSTIC

  • Proves de laboratori

Les anàlisis de sang, d'orina o altres fluids corporals poden mesurar concentracions excessives determinades substàncies que ajuden al diagnòstic d’un pacient. Algunes proves de laboratori que són útils per al diagnòstic d’aquesta malaltia inclouen exàmens de sang o mostres de teixit per detectar la presència de marcadors tumorals. 

 

  • Proves amb imatges

Existeixen diversos tipus com per exemple la tomografia computeritzada (TC) que consisteix en l’exploració computada utilitzant una màquina de raigs x connectada a un ordinador per prendre una sèrie d'imatges dels òrgans des de diferents angles per crear imatges de 3D detallades de l'interior del cos. També existeix la gammagrafia òssia que és un tipus de tomografia nuclear que estudia la presència d'àrees danyades o anormals als ossos. L’ecografia utilitza ones de so d’alta energia que “fan ressò” als teixits dins del cos. Els raigs x utilitzen dosis baixes de radiació per generar imatges de l'interior del cos.

 

  • Biòpsia

Procediment en què el doctor extreu una mostra de teixit i un patòleg l’observa al microscopi i fa altres proves per veure si el teixit és cancerós, a partir dels seus resultats s'elabora un informe, és essencial per la detecció del càncer. 

TRACTAMENTS I TERÀPIES

Existeixen diversos tractaments contra el càncer que poden variar segons el tipus i la localització específica de la malaltia. Alguns dels principals tractaments inclouen:

 

  • Cirurgia: Consisteix en l’extirpació del tumor mitjançant cirurgia, aquesta és una opció comuna quan el càncer està localitzat en una zona específica i no s'ha disseminat.

 

  • Radioteràpia: Implica l'ús de radiació de raigs X o altres partícules amb alta potència per danyar i destruir les cèl·lules canceroses.

 

  • Quimioteràpia: Combina medicaments per eliminar o controlar el creixement de les cèl·lules canceroses. Es pot administrar per via oral o intravenosa.

 

  • Immunoteràpia: Consisteix en estimular el sistema immunològic perquè reconegui i ataqui les cèl·lules canceroses. Inclou teràpies com els inhibidors de punts de control immunològic.

 

  • Teràpia hormonal: És utilitzada per tractar cancers que són sensibles a les hormones, com per exemple el càncer de mama o de pròstata. Aquests poden implicar l'administració d'hormones o medicaments que interfereixen amb l'acció hormonal.

 

  • Teràpies dirigides: Aquestes teràpies estan dirigides en molècules específiques involucrades en el creixement del càncer, per exemple medicaments que bloquegen la senyalització cel·lular o el subministrament de nutrients a les cèl·lules canceroses.

bottom of page